dilluns, 12 d’octubre de 2009

38è Aplec de Súria

El mes d'octubre ens ha regalat un dia d'aplec únic. L'astre radiant ens ha donat un ambient càlid i agradable.
A la plaça Sant Joan de Súria ens hi hem trobat la gran família dels aplecs. Estem contents de tornar-nos a veure i gaudir de les mateixes aficions.



Ens van acompanyar la Ciutat de Cornellà, la Jovenívola de Sabadell, la Principal de la Bisbal i la cobla de Súria. Cal destacar les sardanes obligades: "Vora el niu" amb variacions interpretada pel flabiol de la Cornellà, la sardana obligada de contrabaix que ens va interpretar el Lluís de la de Súria, la sardana obligada de dos tibles dels de la Bisbal i la "Pedrera" obligada de tenora dels de la Jovenívola. Hi ha moments d'èxtasi quan hom admira el virtuosisme dels instrumentistes que ens regalen sons i deixos únics.



Durant l'aplec es van recollir votacions per mostrar l'opinió de si la gent preferia sardanes de 10 tirades o de 7 tirades, ja que aquest any per primera vegada van fer sardanes de 7 tirades.



Molta gent ens preguntem si les colles improvisades, són les que es fan espontàniament quan es fa un aplec. o bé gent que ja es coneix, que ballen junts sempre i van a guanyar. Jo penso que la gràcia, es agrupar-se amb gent diferent, ballar una sardana junts i compartir el tallet de coca, el triomf o la derrota i el vas de cava com a l'aplec de Súria.



Sempre m'ha agradat veure els compositors de sardanes ballant, penso que ells es fan balladors i entenen el que sentim. Les sardanes de calma i espirituals i les sardanes rítmiques i esbojarrades, les sardanes instrumentals, les sardanes creatives... Sota el campanar de Súria sempre he vist ballar en Joan Lázaro, en Carles Santiago i la Dolors Viladrich. En altres aplecs, l'Enric Ortí. Tot plegat és l'essència d'aplec.

Més informació a : Regió 7

Informació proporcionada per la Júlia de Solsona



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada